Darrera cada imatge hi ha una història…

L’hora de la poma.

La Joana esperava sempre el moment de descans per anar a buscar la seva peça de fruita preferida, la poma. Així que acabada la primera sessió de dansa matinal, sortia veloç escala avall per anar a buscar-ne una. S’assentava fora al jardí i tot observant els bonics paisatges de la Garrotxa es menjava la seva apreciada poma. Li agradava gaudir d’aquell moment de desconnexió i xerrameca amb les seves noves companyes. La setmana era molt intensa i necessitaven carregar energia per poder seguir el munt d’activitats que feien dia rere dia. M’encanten les pomes! Deia ella tota entusiasmada.

I de seguida es va obrir un debat entre elles… a mi m’agraden més les vermelles, doncs a mi les verdes i molt àcides, jo sóc més de grogues i ben madures, … i ja veieu que com molt bé diu una dita catalana, “En la varietat hi ha el gust”, i és que de pomes n’existeixen unes 7500 varietats diferents. Diuen que tardaríem més de 20 anys a degustar-les totes! Us imagineu cada dia durant 20 anys menjant la mateixa peça de fruita però amb un gust, mida, color i textura diferent. Segur que la Joana seria molt feliç o potser les avorriria per sempre? Bé, això no ho sabem, però el que sí que sabem és que la poma és una de les fruites més populars del món. I gràcies a la gran quantitat d’aigua que porten, un 85%, és molt apreciada a la cuina i se’n poden elaborar receptes molt variades.

Hem dit que la poma és una de les fuites més populars del món oi? Doncs mireu, si remuntem en la història de la humanitat, la poma apareix com a protagonista i símbol de diferents històries i llegendes. La primera d’elles fou la poma d’Eva que ha estat sempre el símbol de la temptació, de la fruita prohibida. En la mitologia de l’antiga Grècia, una poma d’or va ser la causa de la disputa entre les deesses Hera, Atenea i Afrodita, i aquesta, l’origen de la guerra de Troia, i en el jardí de les Hespèrides hi havia les pomes daurades que proporcionaven la immortalitat.

Altres pomes cèlebres van ser la que va aguantar al cap el pobre fill del suís Guillem Tell i la que, caient de l’arbre, va fer descobrir la teoria de la gravetat a Isaac Newton.

En el món de la ficció trobem la poma enverinada que la madrastra disfressada de vella va donar a la Blancaneus i el barril de pomes des d’on Jim escoltava Long Silver John a L’illa del Tresor.

Al segle XX, les tres pomes més conegudes van ser la gran poma de Nova York, la poma dels ordinadors Appel (McIntosh és el nom d’una varietat de poma) i la poma pintada per René Magritte, que va ser utilitzada com a logotip de la companyia discogràfica dels Beatles. Bufa, doncs ja ho veieu quin munt d’històries i totes relacionades amb la fruita preferida de la Joana. Qui ho havia de dir que donaria tant de si una simple poma no?

Acabat el debat i amb les piles carregades després de fer el mos, era l’hora de tornar a ballar. A primera hora havien fet dansa contemporània, estaven creant una peça on l’escolta i la confiança eren essencials per entendre’s i moure’s plegades. Ara però, els esperava una classe més moguda amb moviments i ritmes tribals de la dansa africana. Un estil del qual crec que en parlarem en alguna altra història, així que no us perdeu el fil que encara us queden moltes aventures per conèixer!